divendres, 23 de gener del 2009

Aigua



En Rossend feia anys que no bevia aigua. No se’n recordava de quin gust tenia. Feia vint anys que no la tastava. I ara ja tenia dos més dels quaranta. De fet, no podia recordar cap gust a l’aigua, deia rient, perquè justament l’aigua no té gust a res.
Li agradava el seu cafè cada matí. I cafè amb anís després de dinar. Per la nit un poniol. Ell dinava i sopava amb vi. I si feia calor a l’estiu, una cerveseta , una clara, una coca-cola… però mai aigua.

Si li treies el tema de l’aigua, ell argumentava que l’aigua era el principi de tots els mals. Amb ell vaig tenir aquesta conversa, i similars converses altra gent del poble.
- Quan se t’infla el genoll i t’han de punxar, què et treuen? – va preguntar-me.
- Aigua- vaig respondre.
- I quan estàs fotut dels pulmons, quin és el motiu?
- Aigua
- Doncs et sembla poc? Els egipcis sí que en saben, i els marroquins, quan vas als seus paÏsos
ja et diu el guia que no beguis aigua.
- Però Rossend, et falta acabar la frase. Et diuen que no beguis aigua d’aixetes, però si pots beure aigua envasada.
Però ell va seguir sense fer massa cas.
- El meu avi quan anàvem d’excursió, en arribar a una font, sempre ens prohibia beure fins al cap d’una estona, quan la suor hagués passat i després de mullar-nos una mica el pols i la cara.
- Clar Rossend, perquè estàveu suats i us podia donar un tall de digestió – vaig dir-li.
- Veus – va somriure ell – l’aigua pot produir talls de digestió
- I també el calor pot produir-ne. No és l´única causa.
- Mira – va seguir ell – a casa meva després de gelat, fruita o xocolata, prohibida l’aigua.
- Doncs jo ho faig i no em passa res
- Fins que passi – va dir en Rossend mentre es treia la cartera. D’allà va treure’s un paperet. Era la seva xuleta. – Mira, mira el que diuen les dites populars – I va començar a llegir.
- Amb l’aigua al coll. Això és ben dolent
- D’acord. No em diguis “d’aquesta aigua no en beuré”- li vaig contestar
- Mira, estàs gracioseta. Doncs vinga, fem un concurs – I va començar el seu recital
-Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam – va començar – Sant Pere plujós, trenta dies perillós.
- A l’abril cada gota val per mil L’aigua d’abril omple la gerra i el barril - vaig seguir. Però ell tenia la seva llista i em va guanyar.
- La pluja de Sant Pere, no omple el celler i buida l'era .
Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou .
Si pel juny plou, poca fruita pel juliol
Pluja per Santa Quitèria (22 de maig), la collita i la misèria
Si plou per l'Ascensió, es perd la ceba i el meló
Pluja per Sant Bernat, el blat corcat
L'herba, si no es mulla, és or; si es mulla una vegada, és argent, i si se'n mulla
dues, és fem
Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat
Sant Pau serè, tot l'any anirà bé;
Sant Pau mullat, tot l'any esbarriat
Pluja de Cap d'any, duu mal averany
Aigües de juny, mals solen dur

- En tens prou? – Va riure – I vam anar a fer un cafè ràpid, perquè va començar a ploure, i ell va poder dir-me.- Si et refredes, serà culpa d’aquesta aigua.

I potser inconscientment coneixia el seu destí i per això renegava de l’aigua. Era tan jove! Un diumenge anant a dinar al nou pis de la seva germana al Maresme, una riuada va endur-se’l a ell i el seu cotxe. Van incinerar-lo i van enterrar les seves cendres al bosc, lluny de rius i zones humides, perquè, us imagineu que les haguessin tirat al mar? Tota la vida allunyat de l’aigua i després eternament en ella.

25 comentaris:

Striper ha dit...

Tant el conte com les dites que he copiat , m'han agradat molt.

khalina ha dit...

Gràcies Striper. Confesso que les dites són buscades per internet. N'hi havia més, però jo em vaig quedar només amb les que l'aigua fa el paper de dolenta.

fra miquel ha dit...

Ostres! m'has deixat ben fotut, al final! Pobre Rossend. Què deuria pensar mentre el torrent d'aigua se l'enduia?
Renegaria de l'aigua, segur.
En pau descansi, sota els pins.

Les dites populars estan fonamentades en la observació del temps. Ara, amb lo del canvi climàtic, no sé si són de fiar...

zel ha dit...

Les dites i el relat, m'ha deixat penjadeta, però el final l'he trobat trist, pobret...

Els del PiT ha dit...

Bon relat khalina!
Vols que et digui una cosa, malgrat el pobre Rossend, ara m'ha vingut set de cop. Em prendré les restes de la cola light sense cafeïna del sopar...
Una "Claudina"?
Salut!

Albanta ha dit...

Saps guapa?? M'encanta el teu estil per escriure... A través de l'entranyable història del Rosend, quantes dites ens has proporcionat!!!

Un petonet

khalina ha dit...

Fra Miquel, no vull imaginar la mort d'en Rossend, espero que fos ràpida... però segur que va renegar de l'aigua.
Haurem de comprovar si malgrat el canvi metereològic funcionen les dites.

Zel, és veritat que el final ha estat trist. Però la vida té aquestes mesquines coincidències.

Jo no paro de beure aigua Sergi. va bé pels refredats. A part se m'asseca més la boca.

Moltes gràcies Albanta, tot i que només coneixia poquetes d'aquestes dites fins ahir.

Anna ha dit...

Bona història Khalina, tot i que pobre Rosend... Quin final!
Passar-te la vida maleint l'aigua per acabar així.El pobre home,tenia bones raons per tenir males vibracions i relacions, amb aquest líquid transparent...
Petonets.

rhanya2 ha dit...

Pobre Rossend... L'avi de la meva filla, per part de pare, també era d'aquets. No el vaig veure mai beure aigua. Mai. Deia que per això es conservava tant bé. Hauria aplaudit totes les dites del teu escrit. Sens dubte!
Un petó, Khalina!

Rita ha dit...

Bona història, khalina, malgrat el final trist.

Les dites populars són tan i tan sàvies...

Jo també tinc sed ara! ;-)

nimue ha dit...

ai, pobre home!!!! jo bec molta aigua però on no em veuràs mai és dins de l'aigua (bé, a la dutxa sí, clar...)

estrip ha dit...

avui dubtaré si veure aigua!

genial khalina, quin personatge tant entranyable!

salut!

Garbí24 ha dit...

Una historia fantastica , he conegut algun d'aquests paios que no soporten l'aigua i no els i ha anat tan malement com el teu personatge.

Emily ha dit...

Jo les dic en castellà ( com la iaia)
Aigua que no has de beber, déjala correr.
De los cuarenta p'arriba, no te mojes la barriga.

Només puc dir, pobre Rossend...

Salva Piqueras ha dit...

Quin post tan aigualit!!! I jo que li poso aigua fins i tot a la Coca-Cola...

khalina ha dit...

Anna, tens raó que el seu final no va ser massa bo.

Violette, la història té certa inspiració real.

Rita, ja has begut? O et convido a una aigua?

Nimue, no t'agrada la platja? I banyar-te al riu?

Estrip vas beure aigua o no?

Garbi24, per sort és un personatge, tot i que inspirat en persones reals.

Emily, bones dites!

A la Coca-cola aigua?? Salva, tu potser ets l'altre extrem :)

alatrencada ha dit...

Em venen al cap dues persones de la lliga anti-aigua com el Rossend.
El sr. Manel que sopava i sempre demanava per beure aquella aigua de color rosat...
El tio mario que no tastava l'aigiua per res del món. Un diàleg habitual:
- Tengo sed.
- Pero no será de agua, ¿verdad?

khalina ha dit...

Aja, alatrencada, tens raó, però no pensava en ells. Clar que el diàleg del tio Mario i la tia el podria haver fet servir.

Manel Marqués ha dit...

M'ha encantat. T'acabes de guanyar un enllaç al meu blog. Com? ah, que el meu no el llegeix ni Déu? No fotis...
:P

òscar ha dit...

un post de crack!

m'aixeco i t'aplaudeixo!!!

tinc un amic que sempre està dient que l'aigua és només pels xais. li penso enviar aquest relat.

una abraçada!

khalina ha dit...

Manel Marqués, gràcies per la visita i l'enllaç. Ja vindré amb calma a visitar el teu blog. Porto una setmana de moltes hores de feina i quilòmetres, i... buf

Òscar, els teus aplaudiments m'afalaguen :) I a sobre de peu! Ja em diràs que en pensa el teu amic.

The Horror ha dit...

M'estic posant al dia amb tots els posts que em vaig perdre mentre era de vacances.

L'eleccio del nom molt acertada, Rossend, si, mfffff... m'ha fet riure molt.

khalina ha dit...

Ostres, ara veig que aquest nom el meu cervell no el va posar a l'atzar... Fins que no ho has dit, no hi he caigut

The Horror ha dit...

Be, al Rossend que tu i jo coneixiem li agradava mes la cervesa que l'aigua. L'aigua se la tirava pel cap en dies d'estiu, recordes? Tambe era prou cabut i a vegades ens feia discursets, com aquell cop que es va dedicar a explicar-nos la guerra civil despres de veure documentals.

khalina ha dit...

buf, havia oblidat varies coses. Ara que, recordes el seu ofici?